Sí, és una possibilitat, ens prenen el pèl. Hi ha tantes coses en les que el marge d'error fa que s'ens enganyi impunement que és per no riure. Ens hauriem de respectar més: ni l'art pot ser qualsevol cosa, ni hem de poder votar tots. Com podem refiar-nos d'una societat que no posa multes a la gent que es menja un croissant fent un ús totalment insà de la forquilla i el ganivet? No n'hi ha prou amb l'estadística per acceptar quelcom com a normal.
Tot allò que acceptem a desgrat i, el que és pitjor, fent veure que tampoc té tanta importància, ens corca per dins. No podem admetre tantes vaguetats. Si jo no en tinc ni idea del que passa realment a la vida política de la meva regió no entenc perquè se m'ha de deixar votar, això genera una quantitat indecent de vots malformadors. Primer se'ns deixa votar a tots i després ens volem creure que els ciutadans no poden tenir més participació política. Pago els meus impostos, les meves multes, treballo més del necessari, visc en un forat encabut a una ciutat inhumana i em considero un demòcrata. És massa.
El mateix passa amb les degeneracions aburridissimes i plenes de pretencions artístiques que se'ns improposen com a cultura. I no em refereixo a La catedral del mar, no, això ja ho sabem que no és més que un èxit de vendes. El que m'irrita és anar a un d'aquests espais que la ciutat té destinats, suposadament, a la cultura – és més, no ens enganyem, a la cultura elitista – i trobar-me una colla de ganapies amb els que m'he de sentir distret si són capaços d'arrancar-me un somriure; i tot perquè porten mitja hora avorrint-me, sóc català, i no vull sentir que he tirat els diners. Però ho perdono, no m'aixeco a mitja obra i els hi pregunto si és una broma per marxar afirmant que no en té cap, de gràcia. No, claudico, arronso el cap i reso perquè el Partit Popular no torni a guanyar les eleccions.
Ja ho sabem, ara, per fi, que al segle XX l'art ha passat per un moment d'histerisme descontrolat en el que ha volgut provar-ho tot desesperadament (tanta consciència històrica al segle XIX ens ha posat massa nerviosos). Ja ho sabem que quan són uns pocs els que acaparen el poder polític acaben per tenir el mal costum d'apropiar-se d'allò que no hauria de ser de ningú i d'allò que és d'algú altre. Potser no caldrà fer una revolució, potser n'hi haurà prou amb fugir de l'aburriment i amb fer preguntes malintencionades als que estan a punt de dipositar el seu vot.
jueves, 3 de mayo de 2007
3 de maig de 2007
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
Potser el problema ve perquè relament els que menys preguntes es fan a ells mteixos són els que no dubten en anar a les urnes i deixar caure les seves idees dins un sobre. Per no tenir una idea ben formada de la vida política no has de poder votar?? Home... No ho sé... Jo tampoc tinc uns coneixements acollonants de política, però em rebenta quedar-me a casa pensant que els "ganàpies" que tu dius estàn fent ús del seu dret a vot, i segurament sense ni tan sols plantejar-se tot això. Jo per la meva part, prefereixo anar a votar, encara que sigui votar en blanc per donar a entendre que no hi entenc res, de tot aquest ball de nit que tenim per política.
Una solució? Fixar-nos en fets concrets. De tots els programes polítics podem suposar que ningú en complirà més de la meitat, però mira, si algú em posa el metro durant tota la nit divendres i dissabtes, ja consideraré que la situació ha millorat una mica. Si s'apugen les pensions per viudetat, les ajudes a estudiants i s'abaixen els preus de la vivenda, també en tinc rpou. Més enllà, ja no hi entenc.
L'art és un tema de debat difícil, j si ens remetem a la filosofia (he d'aanr a recuperacions d'aquesta assignatura, o sigui que una repassada no em farà cap mal) trobem que es pot analitzar de de múltiples punts de vista... Potser uns resten validesa als altres? No es poden evaluar les coses des del mateix temps en que són creades, doncs pot donar lloc a error. A Da Vinci el consideraven de tot menys artista, més aviat un vell sonat que pintava prou bé. No va ser fins anys més tard que es van reconèixer els mèrits de les seves disseccions i els seus estudis anatòmics... Qui sap si alguna de les obres d'art elitista d'avui dia marcaràn un punt i apart en la societat del futur?
És obvi que sempre hi ha quatre arreplegats que es dediquen a "chupar del bote", però també hi ha manifestacions artístiques que potser no són interessants per el seu aspecte en si, sinó per la seva intencionalitat, per el que intenten dir (mira't algunes de les fotografies de David Nebreda, fetes per algú qualsevol perdrien tota la seva càrrega de significat...)
En fi... Està bé que algú es plantegi aquestes qüestions... Tot i que tampoc crec que s'avanci massa pel fet de plantejar-les... Jo sempre he dit que qui realment val per la política tindrà prou sintit comú per no ficar-se en aquests merders, i per tant les persones que hi estàn ficades és que no valen realment la pena. Tot-hom vol guanyar-hi alguna cosa, i si hem d'esperar que apareixi una mena de Braveheart a la catalana, em penso que anem llestos...
(buf... el que fan les poques ganes d'estudiar...)
=)
ah, i m'ha tocat anar de suplent de taula electoral, o sigui que últimament estic més indignada del normal amb la política...
Publicar un comentario