L’home pot tendir, en l’aspiració de la seva voluntat, a l’absolut. Explicar-s'ho tot, viure-ho tot; no per provar la vida sinó per fer-la seva. Alé d'impossible davant la fuga desesperant del que existeix.
Sense Déu - un que vulgui otorgar-nos a tots la gràcia de creure-hi -, l’home mateix pot atribuïr-se algunes de les característiques divines, l’home mateix s’ha de posar al nivell de l’eternitat. Si la història no s'ofega en mars de sang és per alguns actes salvadors: una acció de qualsevol, reconeguda o no per la resta de la humanitat, pot donar aire als que segueixen venint.
Vivint per renovar-se cada dia amb noves possibilitats no hi ha lloc per a preguntar-se què fem aquí, no és que s’amagui la pregunta, al contrari, es respon amb cada nova aspiració. Perquè preguntar-se pel sentit de la vida, per Déu, la mort o la propia llibertat és sempre una i la mateixa pregunta. És la teorització en resposta a la frustració en l’acte.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario